miércoles, 31 de julio de 2013

Apuntes y bocetos del Voramar


Los apuntes suelen ser más espontáneos que la obra final, en los retratos son un paso fundamental para captar la personalidad. En este caso tratándose de un paisaje y de una arquitectura lo que pretendo con el apunte es captar el ambiente.
Estoy preparando la exposición del verano, bajo el título " Retratos del Voramar"
La exposición se llevará a cabo todos los viernes del mes de agosto en el Hotel Voramar de Benicassim, Como el año pasado las acuarelas están expuestas en la terraza hall del Hotel, donde todos los que acuden al hotel o a sus cafeterías pueden ver la muestra.




Apunte de color desde el mar



Esbozo a Lápiz de la panorámica de la playa del Voramar




Aguada rápida del hotel Voramar


http://www.artcandido.com


domingo, 7 de julio de 2013

Caminos de poesía

Artur Àlvarez ha realizado un trabajo a modo de homenaje a los poetas y pintores de nuestras comarcas.
Con el CD " ENTRE VERSOS I PINZELLS CONTEMPORANIS" el cantautor da vida y música a una serie de poesías que a la vez han inspirado a sendos pintores para crear un obra pictórica.
En mi caso pongo imagen a un poema de Romà Bernad, "SI NO ARRIBES MAI" un poema sentido, con cierta tristeza pero también con un fondo de esperanza.

La acuarela refleja un mar de caminos en un basto paisaje que llevan a todas o a ninguna parte en función del que elijas.

Acuarela 140 x 50 cm




SI NO ARRIBES MAI


Si no arribes mai al destí que esperaves,
mentre fas el teu camí.
Si no arribes mai fins al lloc que somiaves,
navegant per un malson.
El camí farà per tu
el descobriment d’un món nou
amb les terres ofegades,
ofegades per la sang.

Tot és mort, mort i espant,
tot és por quotidiana
allà on les arrels no han tornat,
no han tornat a enlairar-se.


Si no arribes mai i el camí no s’atura,
la tendresa està esperant.
Si no arribes mai, prova encara d’aprendre
del desig d’un breu esguard.
El camí no és cap recer,
i t’escarneix un món foll
on les fonts s’han estroncat,
un clam desert.

Tot és res al vent,
tot pot ser el que vulgues…
L’esperit rebel
no sap fer la revolta.

Si al teu pas el crit
va esclatant primaveres,
aniràs més lluny
que les veus d’uns vells pobles.
Si no arribes mai i el camí no s’atura,
la tendresa està esperant.
Si no arribes mai, prova encara d’aprendre
del desig d’un breu esguard.

Tot és mort, mort i espant,
tot és por quotidiana
allà on les arrels no han tornat,

no han tornat a enlairar-se.

Poema de Romà Bernad